La concepció de poble que nosaltres tenim (que jo tinc al meu cap), és molt diferent a la que actualment estem vivint

Frenar el despoblament és la clau per a tindre un futur i per aconseguir-ho cal crear llocs de feina al poble.

Com es fa això? No tinc vareta màgica que arregle aquesta situació, però si conec uns quants municipis que lluiten de diverses maneres per canviar el seu destí.

Nosaltres apostem per:

  • L’autosuficiència energètica (horts solars).
  • Per l’autogestió de residus (reciclatge, recollida selectiva i composteres orgàniques).
  • Pels beneficis fiscals per a les persones que porten xiquets a l’escola.
  • Per l’agricultura ecològica i de proximitat, i per una cooperativa que gestione la venda dels productes locals.
  • Per la gestió dels nostres pinars (aprofitant la llenya i incorporant ramats al municipi), la cura del nostre entorn, prioritzant la prevenció sobre l’extinció.
  • Pel desenvolupament de les noves tecnologies que permeta l’accés a la informació i al treball des de el món rural.

Encara que la situació econòmica actual de l’ajuntament, no ens permet realitzar cap tipus d’inversió

Depenem de les subvencions de Diputació per portar endavant les gestions bàsiques del nostre poble, com és la recollida de brossa, la renovació i arreglo  d’instal·lacions i d’infraestructures públiques, el subministrament d’electricitat municipal…

Nosaltres creiem en el camí de l’autosuficiència i l’autogestió

Totes aquestes idees no és possible dur-les endavant sense la complicitat de la ciutadania que s’ha d’implicar si realment vol aspirar a un futur millor

I entenc la desconfiança que genera altres formes d’organització.

També ens cal la implicació de les administracions tant central com autonòmica, que haurien de donar suport a aquest tipus d’iniciatives, començant per canviar algunes lleis que enfosqueixen el desenvolupament sostenible de pobles i ciutats.

«No canvies les sendes velles per les novelles», diu el refrany, però ha arribat el moment d’innovar, d’inventar noves formes de fer i gestionar els recursos rurals, perquè els mètodes de sempre ja sabem on ens porten (l’exemple el tenim en molts pobles veïns al nostre voltant).

Hi ha pobles que ja han començat a canviar la forma de fer les coses, sense presses i de forma progressiva i amb això també, a poc a poc, canvia la mentalitat dels seus habitants

Si altres pobles del nostre entorn lluiten per aconseguir la recuperació d’una economia i una vida digna en el món rural jo també vull tindre dret a pensar en un futur diferent al present que em toca viure