Abans de començar a parlar de les experiències que va a proporcionar-me el ser regidor de Compromís en l’oposició aquesta legislatura, vull fer un repàs del que ha sigut la nostra trajectòria com a partit i vida política del poble en els darrers anys.

Fent història…

El Bloc Nacionalista Valencià surt al nostre poble, en un moment en el que un alcalde socialista, que havia governat durant vint anys es manifesta com una persona amb ambicions i interessos personals que poden fer canviar la vida del poble.

La instal·lació d’un radar de caràcter civil a la serra Els Plans, l’explotació salvatge d’una pedrera a la mateixa serra, els projectes de diverses urbanitzacions al poble (“el Comanaor”, “el Buitre”, “els Arrendaors”), i una política basada en acontentar als seus presumptes votants amb concessions arbitràries, com la absurda col·locació de comptadors d’aigua per tot el terme, o fer la Casa de Cultura (de la que encara estem pagant el deute i pou sense fons de diners) separada del poble, havent pogut comprar els dos edificis adjacents per ampliar l’Ajuntament i crear una autèntica Casa del Poble. Són alguns del exemples que ens van fer decidir la participació en la política.

Aquell any 2003, acabats de nàixer, vam tindre, de manera sorprenent, l’oportunitat de governar a La Torre, i tots els projectes especulatius que sobrevolaven el nostre poble van fracassar.

En aquella legislatura, les activitats i contractacions municipals, es van fer atenent a la llei, sense favoritismes ni magarrufes, i vam poder rebaixar un deute escandalós, intentant superar i deixar enrere una etapa de corrupció, especulació i amiguisme que en aquell moment predominava al País Valencià.

Açò no era res comparat amb el que vendria després.

En la següent legislatura 2007-2011, vam veure el desplegament del PP al poble. Eduardo Zaplana va vindre al poble amb un helicòpter, a un sopar gratuït i amb actuació musical, per a la gent gran, i amb ell va caure el nou paracaigudista que anava a determinar el nostre futur: Pedro Romero.

Un personatge ben conegut a Alacant, que havia desencadenat rius de tinta als periòdics, per les seves presumptes corrupteles com a diputat de cultura a la Diputació i que va aterrar en aquest poblet, que li importava i li importa ben poc, a fi de perpetuar la seva posició de diputat i així poder mantindre el seu estatus social i econòmic i el domini de poder.

En aquestes eleccions, el PP va obtindre una majoria simple, que haguera determinat una política de consens, però van obtindre la majoria absoluta gràcies al transfuguisme d’una regidora “socia-lista”, que per interessos personals, va donar l’esquena al poble i va apostar per les carretades de milions que portaria el nostre salvador, amb la passivitat del seu company de partit, que va consentir amb aquesta distorsió; deixant al Bloc i al seu propi partit, el PSOE a l’oposició.

En realitat, sembla que la societat torruana també pensava que les carretades de milions arribarien al poble com en la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall” del nostre benvolgut Berlanga, ja que quan el Sr.Romero i senyora passejaven pel carrer, tots s’aixecaven de la cadira i es desfeien amb reverències al nou cacique del poble que anava a portar la prosperitat.

Si vénen diners, bons són…!!! Això és bo «pal» poble…!!!

Des d’aquell moment hem vist com el PP de manera oberta desenvolupa una política de panxa-contents, basada en l’endollisme, el clientelisme, les paelles, les actuacions enfocades per a la tercera edat (bressol de vot d’aquesta formació política), els empadronaments fraudulents, i que porta a terme una política que busca el benestar i l’enriquiment d’alguns membres del consistori amb el consentiment d’alguns empresaris del poble que pretenen, amb major o menor èxit, influències per col·locar a membres de les seves famílies i la “curtor” d’una societat que no veu més enllà del camí que marquen els nous caciques, obviant com el poble s’enfonsa cada vegada més, amb la perduda de població, de serveis i de mitjans de vida. I amb una escola pública que pot desaparèixer en pocs anys.

Tot açò agreujat per un deute municipal astronòmic degut a la gestió dilapidadora d’aquestos últims 8 anys. Una gestió opaca de govern i politiques de deixar passar el temps, justificada en que no hi ha diners per fer cap millora.

Han hipotecat la capacitat de futur i de desenvolupament d’aquest poble.

Front aquesta situació el grup Compromís (format per quasi trenta persones del poble) ens vam presentar a les eleccions amb il·lusió de canviar les coses, amb una proposta per portar endavant una política de gestió pública eficaç, transparent i participativa. De millora dels serveis públics, priorització dels serveis socials, foment de la nostra cultura, impuls de les polítiques d’aprofitament de recursos locals amb respecte pel medi ambient, promoció d’iniciatives econòmiques sostenibles i de futur, etc.

I sobre tot, de lluita contra l’immobilisme que condueix a l’agonia del nostre poble.

Però la ciutadania ens ha relegat a l’oposició amb un regidor i a la impossibilitat de poder canviar res.

El nostre objectiu és que la nostra gent conega la realitat del que passa al seu poble, de com es gestionen els recursos i en què es gasten els diners públics.

Després de l’assistència al primer plenari, ja tinc prou clar el funcionament d’aquesta legislatura.

Com a regidor que sóc, no hem queda altra, que assistir per observar, estar informat i fer propostes constructives, que segurament no seran acceptades perquè degut a la majoria absoluta del PP tot arriba als plenaris pastat i decidit, convertint-se aquestos en un simple tràmit.

Escriure en aquestes pàgines les nostres propostes i donar a conèixer les decisions que es prenguen als plenaris i els esdeveniments polítics que afecten al nostre poble, seran objectius prioritaris durant aquestos quatre anys.

La vida política del poble no pot quedar reduïda a converses poc fonamentades, de bar, forn o perruqueria. L’obligació dels regidors és traure a la llum els esdeveniments, despropòsits i irregularitats que han conduit al poble a la situació actual, informar als seus votants sobre la vida municipal.

A vegades, la por a l’enfrontament dins d’una comunitat xicoteta i el “anem a portar-nos be”o el “no convé”, són més poderosos que el bé comú i la justícia, que tots ens mereixem.

Estem compromesos, i jo particularment, com a càrrec públic, per conservar, protegir i lluitar per defendre un poble de vida assossegada, amb un patrimoni natural i cultural, amb unes tradicions, història i llengua pròpia que fan d’aquest trosset de mon un lloc privilegiat on poder viure.

Joan Domenech García.
Regidor a l’Ajuntament de La Torre