A vegades utilitzem expressions com “Estem amb l’aigua al coll”, o en situacions més greus la de “Estem de merda fins als ulls”.

Quan un està ofegat, traure el cap, respirar i veure el cel, és un gran descans, però no vol dir que estiga tot arreglat.

A l’ajuntament de La Torre li passa una cosa pareguda. Ha tret el cap i ha respirat, ha pressupostat 26 mil euros de benefici en l’exercici 2017 i estan tots molt satisfets.

Però hi ha raons per estar satisfets?

Clar que és millor tindre superàvit que no perdudes, però en que van a utilitzar-se eixos diners donada la nostra situació ? Quins projectes es poden portar endavant amb un superàvit de 26.173€ estant tant endeutats?

Tenim la memòria fluixa i caldria fer-nos unes preguntes:

  • Quants anys portem donant perdudes?
  • Quines inversions s’hagueren pogut fer amb el préstec de 300.000€ que el PP va demanar a la CAM, que no sabem certament en que es van gastar?
  • Quants diners podrien haver de superàvit si no haguera vingut Zaplana en un helicòpter, encisant a tota la població?
  • Quants anys necessitarem encara per desfer-nos dels deutes que té l’ajuntament?
  • Quin benefici tindríem si aquestos anys passats hagueren sigut normals?

No podem estar contents, ni satisfets!

En tant que tenim hipotecat el futur del nostre poble!

I no tenim capacitat per fer cap tipus d’inversió, en anys. Vivim al dia i qualsevol cosa que es fa, és subvencionada per Diputació.

Dona la sensació que anem fent camí en companyia de mediocres, de conformistes, de gent sense ideologia …

… gent sense il·lusió per la millora del seu poble i del seu entorn, persones que no senten el que fan en la política municipal, ja que pareix que els seus pensaments i reflexions comencen i acaben en la seua butxaca i prou.

Veig com altres pobles es defensen, fan el que poden per no despoblar-se, per no morir.

Ho intenten! Inventen projectes nous, organitzen activitats, es relacionen amb pobles veïns i posen en valor el seu territori i els seus productes amb l’ajuda i suport dels seus l’ajuntaments.

Un ajuntament, deu ser el motor d’un poble, la casa de tots.

Nosaltres, en canvi estem governats per personatges que no tenen ganes de complicar-se la vida i deixen passar el temps mentre el poble es mor irremeiablement.

Mentre decebuts, un altre grup de gent al poble solament hem sigut espectadors de la bogeria d’aquestos anys passats, del malbaratament dels diners públics, que en lloc d’invertir-se en projectes, s’invertien en espectacles.

Hem sentit mentides, dites amb tanta convicció, que semblaven veritats.

Hem vist a gent vendre la seua ideologia i dignitat per una promesa de feina municipal.

Hem vist com poc a poc, passa el moment d’actuar per canviar el irremeiable futur que ens espera.

I tot açò, ben conscients del que està passant!

Joan Doménech García
Regidor de Compromís per La Torre de les Maçanes