La tala d’un arbre, en un casc urbà, no és un crim a l’ús, simplement és un mal gest amb la natura… com el que tira abocaments o brossa a la mar.

Un arbre té una utilitat social, es converteix en un lloc de reunió a l’estiu i embelleix un espai públic, incrementa el benestar dels seus habitants, ofereix ombra, produeix oxigen, refresca l’aire, regula l’ humitat de l’ambient, atenua els vents, disminueix sorolls, arreplega aigua de pluja i modera la seva força… A més a més pot tindre una vesant sentimental i integrar-se en la història d’una localitat.

Per tant, els arbres i les zones verdes són més que un adorn i no deuen formar part de mobiliari urbà, que es posa, es lleva o es canvia cada cert temps.

El poble afortunadament té una important quantitat d’arbres que embelleixen el seu entorn, des de l’entrada del poble fins al carrer Calvari, que formen part del nostre patrimoni.

Alguns d’ells, que tots recordem, perquè han format part de la nostra vida, han mort i altres s’han tingut que tallar, desgraciadament, degut a remodelacions de carrers o per ocasionar greus problemes als veïns.

El passat 2 de setembre es va tallar un plàtan d’ombra al pati de les escoles del nostre poble que tenia 25 anys de vida. No és un crim a l’ús, com he dit, però si que dona lloc a una reflexió.

Aquesta espècie d’arbre és molt comú i podem trobar-la en multitud de pobles i ciutats, ja que és un arbre resistent i adaptable, que fa molt bona ombra, de fulla caduca i de creixement ràpid, que a més no té arrels invasives, encara que deu plantar-se a certa distància dels edificis.

Compartia vida amb un pi que ara ha quedat solitari al pati de les escoles.

Aquest arbre, que forma part de la vida escolar de moltes generacions del poble, van estar a punt de tallar-lo fa uns 17 o 18 anys perquè les seues arrels creaven problemes al seu entorn.

Però una petició ciutadana de l’escola, pares i veïns, va determinar una intervenció per part de l’ajuntament que va evitar el problema i la tala d’aquest magnífic pi, que dóna ombra i color al pati del col·legi.

Però perquè s’ha tallat aquest arbre?

Sembla que un veí, va fer una reclamació a l’Ajuntament, per que li entraven fulles en el pati i té el paviment unflat en una habitació de sa casa, contigua al pati.

Aquesta reclamació, per part del veí afectat, la veig molt lògica. Si tens un problema s’ha de fer saber al responsable del problema.

No veig tan lògica la decisió de l’Ajuntament, i ara m’explique:

La tala, sempre és la solució més econòmica, però devem tindre clar que els arbres del poble són un patrimoni natural que s’ha de cuidar, i si és possible, donar alternatives a la tala.

Cal estudiar cada cas i aplicar diferents solucions, com s’ha fet en l’avinguda de la Costa Blanca o el carrer Finestrat

Tallar aquest arbre atenta contra el benestar de l’alumnat, ja que feia mes agradable el joc i l’estança al pati del col·legi, ja que la seua ombra servia de refugi a l’estiu i formava part de la vida educativa del centre, que comptava amb un arbre de fulla caduca i un altre de fulla perenne.

En un lloc com una escola, en la que ens transmeten valors medi ambientals de respecte a l’entorn i la natura, tallar un arbre representa un mal exemple per als escolars i una contradicció amb les ensenyances impartides, al presentar la mort d’éssers vius com una formula dràstica d’evitar determinades molèsties.

En que s’ha basat l’Ajuntament per prendre aquesta decisió? En una evidencia física i palpable?

Segons he pogut veure en un informe redactat pel nostre tècnic municipal, s’argumenta que: després d’una inspecció visual… és molt probable que les arrels siguen la causa de que el paviment estiga alçat.

S’ha fet algun tast del sol, per buscar l’arrel?

Com sabem que l’arrel és la culpable dels problemes del paviment, i no les humitats, en un pis que fa vint anys que està tancat?

L’informe tècnic conclou que hi ha dues solucions:

  • Tallar l’arbre, o
  • Obrir una rasa per tallar i aïllar l’arrel.

La solució adoptada per l’ajuntament, evidentment, ha sigut la més econòmica, tallar l’arbre, i així, de pas, tenim content a l’electorat, que és el que ens importa.

El que pensen els xiquets, el component sentimental que aporta l’arbre a les persones, l’opinió del Consell Escolar, l’opinió dels veïns, del Ple Municipal, això no importa.

Tal volta hagueren pogut llegir el que el Codi Civil diu en els articles 591 i 592:

Article 591

No es poden plantar arbres prop d’una heretat aliena sinó a la distància autoritzada per les ordenances o el costum del lloc, i si no, a la de dos metres de la línia divisòria de les heretats si la plantació es fa d’arbres alts, i a la de 50 centímetres si la plantació és d’arbustos o arbres baixos.

Tot propietari té dret a demanar que s’arranquen els arbres que d’ara endavant es planten a menys distància de la seua heretat.

Article 592

Si les branques d’alguns arbres s’estenen sobre una heretat, jardins o patis veïns, l’amo d’aquests tindrà dret a reclamar que es tallen en la mesura que s’estenguin sobre la seva propietat, i si són les arrels dels arbres veïns les que s’estenen en el sòl d’un altre, l’amo del sòl en què s’introduïsquen podrà tallar-les per si mateix dins de la seva heretat.

Tan sol s’ha tingut en compte l’opinió d’una de les parts i l’ajuntament ha fet una feina per al benefici exclusiu d’un particular, que segons la llei deuria de ser l’afectat del problema, qui tenia que haver-ho solucionat (tractant-se d’arrels).

Al tallar l’arbre l’Ajuntament reconeix l’origen del problema i és responsable dels desperfectes ocasionats, o no?

L’ajuntament és un gestor que té que mirar pel bé de la comunitat i a vegades això representa enfrontar-se amb interessos particulars.

Una vegada més, hi ha que dir que l’equip de govern del PP i la seua majoria absolutista, fa les coses rematadament mal.

La realitat del poble en que vivim, és que no hi ha un sentir ciutadà, no ens comportem com una comunitat.

És convenient recordar a la gent, que qualsevol ciutadà que tinga un problema, inquietud o dubte sobre qualsevol cosa, té el dret de dirigir-se a qualsevol organisme oficial per resoldre’l, tindre informació o reclamar una solució.

Sembla que la ciutadania torruana ha oblidat, o desconeix aquesta facultat tan bàsica en democràcia.

En aquest cas, tallen l’arbre i ni l’escola, ni l’AMPA, ni el veïnat, demanen explicacions del perquè ni del perquè no… tot queda en comentaris de bar davant una cervesa…

… i així ens va!

Joan Domènech

Regidor Compromís