Una pau de sepulcre

Des de que sóc regidor, la tònica del plenaris és la mateixa: és convoquen amb dos dies hàbils d’antelació amb la mínima informació dels temes que van a tractar-se.

Sembla, que no els agrada fer públics els assumptes que afecten al funcionament del poble, a pesar de que presumeixen de fer les coses bé.

Tinc la tremenda sensació d’assistir a una escenografia, en la que la presència de l’oposició, és totalment prescindible, ja que tot s’aprova segons el pla previst per l’equip de govern.

Podem expressar-nos i plantejar propostes, però l’aclaparadora maquinària de la majoria absoluta, no permet desenvolupar cap projecte ni idea.

Tan sol la pressió ciutadana (com a passat en el menjador escolar) pot variar l’opinió, i inclús els pressupostos municipals, del camí marcat per aquest govern, que no és altre que fer front al forat econòmic deixat per els seus companys de partit en l’època de bonança (fictícia), en la que totes les setmanes hi havia actuacions musicals i festivals per la tercera edat.

Aquestos moments de flamarada van passar, donant pas a una pau de sepulcre.

El temps va passant i no passa res.

No fer res, és la política que porta endavant el grup municipal del PP en el govern, mentre es demanen subvencions per dur endavant el normal funcionament de la població.

I el poble agonitza, sense cap perspectiva de futur, amb el beneplàcit de bona part de la ciutadania.